I de sobte, apareixen les ganes de compartir, conviure, experimentar... El neguit queda enrere després de passar per moments poc agradables (èpoques que tothom podem viure en moments determinats) ara es converteix en portes que s'obren a nous camins. La posada en marxa de les inquietuds per transformar-les en realitats. Però tot aixòno seria possible sense tenir persones, somnis, idees... al costat per realitzar aquest camí de recerca constant que, qui sap on mena, el més agradable possible.

A,T,M (23.11.015)

M'he quedat mirant com respirava, 

i he tornat a ser com aquella nena. 

Ha sortit el sol mentre parlàvem,

i hem aconseguit que s'aturi el temps.

He rigut com mai abans ho havia fet,

m'he sentit d'allò més desitjada,

Hem jugat a ser interessants

mentre les hores passaven i anàvem parlant i parlant.

Només amb tu els dies són mes fàcils, 

només amb tu les hores se m'escapen entre els dits.

Només amb tu les hores passen ràpid,

solsament amb tu.

Mai he sapigut què passava,

però sí sé que ja t'estimo desmesuradament.

Creu-me, no m'han faltat paraules,

hi ha silencis que et fan més valent.

Gràcies per obrir-me la porta del cel.

Avui,

ja sé que t'estimaré per sempre.