M'he quedat mirant com respirava,
i he tornat a ser com aquella nena.
Ha sortit el sol mentre parlàvem,
i hem aconseguit que s'aturi el temps.
He rigut com mai abans ho havia fet,
m'he sentit d'allò més desitjada,
Hem jugat a ser interessants
mentre les hores passaven i anàvem parlant i parlant.
Només amb tu els dies són mes fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits.
Només amb tu les hores passen ràpid,
solsament amb tu.
Mai he sapigut què passava,
però sí sé que ja t'estimo desmesuradament.
Creu-me, no m'han faltat paraules,
hi ha silencis que et fan més valent.
Gràcies per obrir-me la porta del cel.
Avui,
ja sé que t'estimaré per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario